Conclusions de l'informe de síntesi

Una cop finalitzada aquesta PAC puc assegurar que si que s’ha produït un canvi conceptual.

He portat a terme un procés intencionat per tal d’ampliar els meus coneixements que ha permès constatar una evolució dels meus aprenentatges des de l’inici de l’assignatura fins ara, i part tant ha esdevingut significatiu. Les meves idees inicials eren “pobres” i poc adequades, i a partir del meu interès en ampliar-les, he pogut portar a terme aquest canvi conceptual.

Això s’ha plasmat en l’elaboració de les diferents activitats i lectures que han donat fruit al mapa conceptual final, om s’ha pogut constatar que la xarxa de conceptes era molt més rica i complexa. Per tant, he reorganitzat les idees preconcebudes que tenia, descobrint nous conceptes, la qual cosa m’ha permès ampliar i reestructurar els meus coneixements.

Al realitzar l’informe de síntesis i plasmar tota la informació m’ha estat molt útil per ser conscient d’aquest canvi conceptual. La metodologia de treball l’he trobat molt encertada per a poder anar adquirint els nous aprenentatges. 

El fet d’utilitzar les TIC en l’elaboració de la PAC (debat, CmapTools, índex automàtic,...) he pogut comprovar com m’han influït en la construcció de nou coneixement i adquirir nous esquemes cognitius. 

Com a conclusió final podria dir que el meu canvi conceptual s’ha produït perquè hi ha hagut un aprenentatge significatiu ja que he participat de manera activa en tot el procés, implicant-me cognitivament en les diferents activitats proposades en un context de col·laboració amb la resta de companys i consultor de l’assignatura, a través de les TIC.

Pel que fa a la pràctica psicopedagògica i a la responsabilitat que tenim com a psicopedagogs, m’agradaria destacar la importància de que podem impulsar un alt compromís cognitiu en els alumnes que veuen la necessitat de canviar els seus models conceptuals del món, que els podem mostrar com a través de les TIC es poden construir aquests nous models que podran revisar-los amb les seves pròpies experiències per tal de portar a terme un canvi conceptual radical.

S'ha produit un canvi conceptual?

A l’inici de l’assignatura el model conceptual que tenia en relació a CTS estava basat en els propis coneixements previs que havia adquirit en alguna altra assignatura o a través de la pròpia experiència. Responent a les preguntes de l’avaluació prèvia i realitzant el primer mapa conceptual, em vaig adonar de fins a quin punt desconeixia molts dels conceptes que se m’estaven plantejant, però a la vegada em vaig començar a formar una primera idea del que podien significar termes com ara Tecnologia Educativa, TIC, Societat del Coneixement,... 

L’elaboració que vaig fer en el seu moment del mapa inicial comprada amb el mapa conceptual final em permet afirmar que si que he experimentat un canvi conceptual en el meu model mental.

Segons Jonassen (2003), el resultat de l’aprenentatge significatiu és un model mental dels fenòmens que s’han explorat i manipulat. Aquests models mentals, entesos com a  representacions riques, complexes i interconnectades del tot allò que una persona o grup saben, es van tornant més complexos a mesura que anem interactuant amb el món que ens envolta. De manera natural, anem afegint informació i reflexió a situacions quotidianes, ens nodrim de noves experiències en camps diversos,... i ho expressem amb forma de models mentals que intentem que siguin coherents i compromesos amb els nostres pensaments. Aquest procés cognitiu de construcció de nous coneixements s’anomena canvi conceptual.

En mi aquest procés de canvi es va començar a produir quan vaig canviar la meva manera d’entendre els diferents conceptes i marcs conceptuals. Això em va implicar reestructurar els sistemes conceptuals, no només establint un simple canvi de les relacions entre conceptes.

Part d’aquest canvi es va produir a través del descobriment, a l’establir un nou sistema conceptual i hi argumentar-hi les pròpies hipòtesis explicatives. Però també a través d’una reorganització marcada de les pròpies estructures del coneixement, que ha implicat la substitució de models conceptuals per altres de nous. Aquesta substitució no pot dur-se a terme simplement refusant conceptes concrets o proposicions en el sistema conceptual, sinó que ha de desafiar-se tota l’ estructura i substituir-la (Tagard, 1992). Es produeix un canvi radical al pretendre que la manera com s’entenguin els conceptes se substitueixi per una altra que sigui millor que la que hi havia anteriorment, canviant els marcs per introduir noves idees.

El canvi conceptual que s’ha produït ha estat intencional, i el fet de jo ser-ne conscient, de la necessitat que s’havia de produir un canvi ja que la meva comprensió no era del tot adequada en alguns aspectes, ha fet que també pogués esdevenir significatiu. El canvi conceptual és una funció del nivell de compromís conceptual (Dole i Sinatra, 1998). Això significa que a l’hora de rebre informacions noves aquestes s’han reconciliat amb les que ja es tenien, fet que ha propiciat una reestructuració dels coneixements previs, implicant un grau important de compromís conceptual previ davant l’experiència anterior (jo hagués pogut ignorar la informació nova, o  simplement processar-la superficialment). 

El canvi conceptual s’ha nodrit del procés de confecció del mapa conceptual final, que ja he explicat anteriorment que ha implicat la lectura dels diferents mòduls de l’assignatura, l’article de Domènech i Tirado sobre la relació entre CTS, el debat portat a terme a l’aula contraposant les dues posicions tecnodeterminista versus sociodetreminista, però també de les diferents intervencions al fòrum tant del consultor com de la resta de companys, la utilització del programa CmapTools, creació del blog, etc. L’adquisició de tots aquests coneixements m’han permès descobrir nous conceptes i interpretacions de la relació entre CTS i l’educació, i he analitzat i sintetitzat la nova informació, elaborant arguments i contra arguments, i m’han sorgit noves hipòtesis de la manera com es pot explicar la relació entre la CTS, propiciant un canvi conceptual respecte el model anterior que tenia.

Tot el canvi conceptual l’he anat plasmant en el mapa de conceptes final, que ha anat evolucionant a mesura que anava adquirint nova informació i incrementava els meus coneixements anteriors, portant a terme un aprenentatge significatiu. He mantingut els conceptes principals però del mapa inicial (els he ombrejat amb color groc), i he destacat les proposicions primeres que vaig crear entre els nodes amb taronja per diferenciar-les de les que anava afegint posteriorment, integrant d’aquesta manera els dos mapes en un de sol. Els mapes conceptuals són uns mètodes que permeten valorar l’efectivitat o no d’un canvi conceptual.  Segons Jonassen (1987) han demostrat ser valoracions vàlides de les estructures cognitives.

Mapa conceptual final

DEBAT CTS I APRENENTATGE 

Per portar a terme la PAC 2 el consultor va plantejar un debat entorn a tema "Ciència, Tecnologia, Societat i ducació des de la perspectiva psicopedagògica". La participació en el debat va consisitir en portar a terme  3 intervencions, com mínim, en dues carpetes diferents dels fils de debat, i una intervenció final de sítntesi. La meva postura a defensar a través de les diferents argumentacions era la tecnodeterminista. Jo vaig participar en el fil de debat del león dormido i el en fil del tecnopart.

A continuació exposo les meves intervencions i la intervenció final de síntesi.

FIL LEÓN DORMIDO

Premissa: La tecnologia com a vincle amb la sensibilitat, l’art i les necessitats més humanes, i per tant, com a element sense el qual no hi ha cultura i per tant, no hi ha humanitat.
La tecnologia ajuda a desenvolupar i avançar a les societats ja que des de sempre l’ésser humà ha fet ús del progrés tecnològic i l’ha aplicat a la vida diària amb els diferents dissenys que s’han anat inventant.
Aplicar tecnologia no vol dir no entendre l’essència de la persona humana o deshumanitzar-la, sinó utilitzar la intel·ligència que ens caracteritza com a espècie per a poder canviar l’entorn. Així com per exemple els animals alhora de sobreviure es protegeixen de l’entorn, doncs nosaltres el modifiquem. Depèn de la manera com es modifica és el que pot arribar a portar a la deshumanització, no pas el seu ús. Com diu Salinas (1998) ... tota cultura es veu obligada a negociar amb la tecnologia; que ho faci amb intel·ligència o no és una altra qüestió.

Per tant, amb tota seguretat és pot afirmar que la tecnologia no pretén deshumanitzar a la persona ni que aquesta perdi la seva cultura, sinó provocar una evolució respectuosa, on noves formes d’educació, de cultura,... s’incorporin en el dia a dia de les diferents comunitats.

FIL TECNOPART 

1a intervenció

Subscric la tesi de l’Aaró que la tecnologia és necessària durant el part, i penso que hi ha més raons per les quals cal estendre els avenços tecnològics en els països menys desenvolupats per tal de reduir les altes taxes de mortalitat durant el part, les que afecten directament a la mare.

En el moment de parir, el fet de rebre atenció especialitzada et pot suposar la diferència entre la vida o la mort, per tant és un procés que hauria de reunir unes mínimes condicions de seguretat tant per fa el nadó com per la mare.

Segona l’informe de l’OMS del 2005, aquest conclou que cada dia moren al món 1200 dones, la gran majoria en els països menys desenvolupats, pel fet de patir complicacions durant el part. Les causes directes més comunes són les hemorràgies, les infeccions, l’eclàmpsia (convulsions) i el part obstruït.

Amb la utilització de la tecnologia necessària es podrien evitar moltes complicacions, per exemple amb l'administrant oxiticina en el cas de patir una hemorragia o aplicant la tècnia del partograma per detectar la posició en la que es troba el fetus.

Aquests arguments s’afegeixen als vinculats amb l’ús de la tecnologia com a fet necessari per a poder protegir la vida de la mare i la de nen en el moment del part, millorant així la seva qualitat de vida.

2a intervenció

Contra premissa: La tecnologia ens apropa i ens permet connectar amb el nostre entorn proper.

Al contrari del que opina la meva companya Marta Durán penso que la tecnologia no ens aïlla de l’entorn proper, al contrari, ens molts casos ens hi apropa.

A aquestes alçades del debat, ja centrant-nos en el rol de futurs psicopedagogs, i partint del camp de l’educació en el qual intervindrem, hi haurien diferents situacions on això es pot constatar. M’agradaria exposar l’exemple del col·lectiu de discapacitats, en aquest cas a nivell motriu, el qual gràcies al suport i a l’aplicació de tècniques orientades a la solució de les dificultats amb les quals es troben en el seu dia a dia (a nivell motor, parla,...), poden gaudir de noves oportunitats i alternatives per a comunicar-se amb les persones del seu voltant.

Cito un exemple de Creech (1980), que explica el que un jove va sentir quan va utilitzar les noves tecnologies com a nova forma de comunicació és sorprenent i encoratjador de veure fins a quin punt ha canviat i ha millorat l’actitud del públic en general. La gent està ben disposada a acceptar el meu comunicador electrònic com una part de mi mateix. Ara, en comptes de mirar la màquina quan els parlo ja em miren directament a mi”.

L’ús de les tecnologies formaran part del procés d’humanització en la mesura que les persones les utilitzin adequadament. Aquestes, no només ajudaran en la interacció amb l’entorn de la persona, sinó que li generaran un feed-back i una sèrie d’emocions positives que són el resultat de poder-se beneficiar del seu ús, i que l’ajudaran en el procés de socialització i acabaran esdevenint un element d’inclusió.

 

SÍNTESI

Després d’haver realitzat les meves aportacions al debat en els fils de “León dormido” i “Tecnopart”, i haver seguit les diferents aportacions dels companys, una idea que destacaria és que les tecnologies no son ni bones ni dolentes en si mateixes, que tot depèn de l’ús que la persona en faci.
Aquesta reflexió ha sorgit en els dos fils de debat on he participat tant des de la postura tecnodeterminista com la sociodeterminista, i és per això que l’he volgut destacar.
Les noves tecnologies en el camp de l’educació esdevenen una eina que ben utilitzada permet una nova manera d’accedir a la informació, d’adquirir nous coneixements i noves formes de comunicació enriquint els processos d’ensenyament –aprenentatge, però cal tenir en compte la funció que se’ls hi atorga, ja que sovint poden ser vistes com un mètode i no com a un mitjà. És segons el criteri sota el qual s’utilitzin que puguin arribar a ser una eina enriquidora i plenament integrada a la pràctiques educatives.

Pel que fa a la valoració de la meva intervenció en el debat penso que m’he adequat als criteris establerts. El que m’ha costat més ha estat el fet de defensar una única postura i no poder intercalar arguments d’un
bàndol i de l’altra per a poder defensar la meva opinió.He intentat que les argumentacions fossin clares, pertinents amb el bàndol que estava defensant, i que estiguessin ben documentades, partint del material recomanat i noves fonts complementàries que he consultat, seguint la estructura proposada (model d’argumentació de Toulmin). He participat en dos fils diferents de debat respectant la distribució de temps, i mantenint el grau d’interacció i coherència amb les aportacions fetes pels altres companys, intentant enriquir el debat en tot moment.

De les aportacions fetes pels altres companys destacaria al Dani Costa i Sònia Magan pel nivell d’argumentació i per les idees enriquidores que han aportat al debat.