DEBAT CTS I APRENENTATGE 

Per portar a terme la PAC 2 el consultor va plantejar un debat entorn a tema "Ciència, Tecnologia, Societat i ducació des de la perspectiva psicopedagògica". La participació en el debat va consisitir en portar a terme  3 intervencions, com mínim, en dues carpetes diferents dels fils de debat, i una intervenció final de sítntesi. La meva postura a defensar a través de les diferents argumentacions era la tecnodeterminista. Jo vaig participar en el fil de debat del león dormido i el en fil del tecnopart.

A continuació exposo les meves intervencions i la intervenció final de síntesi.

FIL LEÓN DORMIDO

Premissa: La tecnologia com a vincle amb la sensibilitat, l’art i les necessitats més humanes, i per tant, com a element sense el qual no hi ha cultura i per tant, no hi ha humanitat.
La tecnologia ajuda a desenvolupar i avançar a les societats ja que des de sempre l’ésser humà ha fet ús del progrés tecnològic i l’ha aplicat a la vida diària amb els diferents dissenys que s’han anat inventant.
Aplicar tecnologia no vol dir no entendre l’essència de la persona humana o deshumanitzar-la, sinó utilitzar la intel·ligència que ens caracteritza com a espècie per a poder canviar l’entorn. Així com per exemple els animals alhora de sobreviure es protegeixen de l’entorn, doncs nosaltres el modifiquem. Depèn de la manera com es modifica és el que pot arribar a portar a la deshumanització, no pas el seu ús. Com diu Salinas (1998) ... tota cultura es veu obligada a negociar amb la tecnologia; que ho faci amb intel·ligència o no és una altra qüestió.

Per tant, amb tota seguretat és pot afirmar que la tecnologia no pretén deshumanitzar a la persona ni que aquesta perdi la seva cultura, sinó provocar una evolució respectuosa, on noves formes d’educació, de cultura,... s’incorporin en el dia a dia de les diferents comunitats.

FIL TECNOPART 

1a intervenció

Subscric la tesi de l’Aaró que la tecnologia és necessària durant el part, i penso que hi ha més raons per les quals cal estendre els avenços tecnològics en els països menys desenvolupats per tal de reduir les altes taxes de mortalitat durant el part, les que afecten directament a la mare.

En el moment de parir, el fet de rebre atenció especialitzada et pot suposar la diferència entre la vida o la mort, per tant és un procés que hauria de reunir unes mínimes condicions de seguretat tant per fa el nadó com per la mare.

Segona l’informe de l’OMS del 2005, aquest conclou que cada dia moren al món 1200 dones, la gran majoria en els països menys desenvolupats, pel fet de patir complicacions durant el part. Les causes directes més comunes són les hemorràgies, les infeccions, l’eclàmpsia (convulsions) i el part obstruït.

Amb la utilització de la tecnologia necessària es podrien evitar moltes complicacions, per exemple amb l'administrant oxiticina en el cas de patir una hemorragia o aplicant la tècnia del partograma per detectar la posició en la que es troba el fetus.

Aquests arguments s’afegeixen als vinculats amb l’ús de la tecnologia com a fet necessari per a poder protegir la vida de la mare i la de nen en el moment del part, millorant així la seva qualitat de vida.

2a intervenció

Contra premissa: La tecnologia ens apropa i ens permet connectar amb el nostre entorn proper.

Al contrari del que opina la meva companya Marta Durán penso que la tecnologia no ens aïlla de l’entorn proper, al contrari, ens molts casos ens hi apropa.

A aquestes alçades del debat, ja centrant-nos en el rol de futurs psicopedagogs, i partint del camp de l’educació en el qual intervindrem, hi haurien diferents situacions on això es pot constatar. M’agradaria exposar l’exemple del col·lectiu de discapacitats, en aquest cas a nivell motriu, el qual gràcies al suport i a l’aplicació de tècniques orientades a la solució de les dificultats amb les quals es troben en el seu dia a dia (a nivell motor, parla,...), poden gaudir de noves oportunitats i alternatives per a comunicar-se amb les persones del seu voltant.

Cito un exemple de Creech (1980), que explica el que un jove va sentir quan va utilitzar les noves tecnologies com a nova forma de comunicació és sorprenent i encoratjador de veure fins a quin punt ha canviat i ha millorat l’actitud del públic en general. La gent està ben disposada a acceptar el meu comunicador electrònic com una part de mi mateix. Ara, en comptes de mirar la màquina quan els parlo ja em miren directament a mi”.

L’ús de les tecnologies formaran part del procés d’humanització en la mesura que les persones les utilitzin adequadament. Aquestes, no només ajudaran en la interacció amb l’entorn de la persona, sinó que li generaran un feed-back i una sèrie d’emocions positives que són el resultat de poder-se beneficiar del seu ús, i que l’ajudaran en el procés de socialització i acabaran esdevenint un element d’inclusió.

 

SÍNTESI

Després d’haver realitzat les meves aportacions al debat en els fils de “León dormido” i “Tecnopart”, i haver seguit les diferents aportacions dels companys, una idea que destacaria és que les tecnologies no son ni bones ni dolentes en si mateixes, que tot depèn de l’ús que la persona en faci.
Aquesta reflexió ha sorgit en els dos fils de debat on he participat tant des de la postura tecnodeterminista com la sociodeterminista, i és per això que l’he volgut destacar.
Les noves tecnologies en el camp de l’educació esdevenen una eina que ben utilitzada permet una nova manera d’accedir a la informació, d’adquirir nous coneixements i noves formes de comunicació enriquint els processos d’ensenyament –aprenentatge, però cal tenir en compte la funció que se’ls hi atorga, ja que sovint poden ser vistes com un mètode i no com a un mitjà. És segons el criteri sota el qual s’utilitzin que puguin arribar a ser una eina enriquidora i plenament integrada a la pràctiques educatives.

Pel que fa a la valoració de la meva intervenció en el debat penso que m’he adequat als criteris establerts. El que m’ha costat més ha estat el fet de defensar una única postura i no poder intercalar arguments d’un
bàndol i de l’altra per a poder defensar la meva opinió.He intentat que les argumentacions fossin clares, pertinents amb el bàndol que estava defensant, i que estiguessin ben documentades, partint del material recomanat i noves fonts complementàries que he consultat, seguint la estructura proposada (model d’argumentació de Toulmin). He participat en dos fils diferents de debat respectant la distribució de temps, i mantenint el grau d’interacció i coherència amb les aportacions fetes pels altres companys, intentant enriquir el debat en tot moment.

De les aportacions fetes pels altres companys destacaria al Dani Costa i Sònia Magan pel nivell d’argumentació i per les idees enriquidores que han aportat al debat.